Terres Suspeses

Mateu Pastoret

Tue, 10 Jul 2007 03:25:05 GMT

Contacte: mateu@terradejocs.com
Bloc personal: Jo mateix

Volant

Tue, 10 Jul 2007 03:16:18 GMT

S’anomena volant a tot enginy capaç de volar.
N’hi ha de moltes menes, essent els més coneguts:

-Avions, hidroavions i giroplans. Normalment compten amb motors de grisú o d’alcohol.
-Zèppelins. Normalment porten motors de vapor amb carbó
-Vaixells voladors. Per mitjà de pelles inflades amb lleugina s’aconsegueix que un vaixell pugui volar.
-Bèsties voladores. Àguiles gegants, pterosaures...

Pella

Tue, 10 Jul 2007 03:15:54 GMT

Petit globus que s’omple de lleugina i que permet volar a un vaixell.

Ot

Tue, 10 Jul 2007 03:13:47 GMT

Els ots són parents propers dels orots, tenen un aspecte físic semblant, però són molt més petits, entre 20 i 50 cm. Són molt observadors i tenen una memòria extraordinària. Aquesta però, té una capacitat limitada i tot sovint esborren el que els resulta menys interessant. El que és interessant per un ot és tot un misteri, són capaços de guardar els records més intranscendents i oblidar els més significatius. Una altra característica és la seva impressionant capacitat per generar lleugina. Tot vaixell volador en dur un parell per inflar les pelles, sense els quals el vaixell no volaria. Són capaços d’inflar-se com un globus el que els permet levitar. Molts cops quan s’espanten ho fan com un acte reflex.
Normalment treballen com a servents del orots o en vaixells com a font de lleugina.

Panot

Tue, 10 Jul 2007 02:48:11 GMT

Illa suspesa a l'aire. N'hi ha de totes mides, des dels més petits on en prou feines hi pot créixer un arbre fins enormes masses amb serralades, valls, llacs, rius....
Es mouen amb les corrents d’aire, normalment cícliques i amb un esquema fix, tot i que de vegades presenten variacions significatives.
Els panots s'agrupen en surades.

Introducció

Tue, 10 Jul 2007 01:43:40 GMT

Les terres suspeses és un món enorme, en gran part inexplorat, format per panots, des dels més petits on en prou feines hi pot créixer un arbre fins enormes masses amb serralades, valls, llacs, rius....
Hi ha una enorme diversitat biològica i s’hi ha desenvolupat centenars de sentints en diferents nivells culturals.

Terres suspeses és una ambientació en continu creixement creada per Mateu Pastoret, amb les inestimables col·laboracions de Quim Ball-llosera, Manel Compte i Eva Pasarisas.

Entesa Cordial

Tue, 10 Jul 2007 01:43:19 GMT

Quan va acabar la Gran Guerra es va veure que no hi havia hagut cap vencedor, només vençuts. Cap de les nacions que hi participaren volia que es tornes a repetir, així que formaren un tractat a nivell polític, comercial, financer i sentint, l’Entesa Cordial
En el moment de la creació el Comte Cau, en aquell moment comte d’Àrquia va dir:
“Amb aquest tractat creem ponts que enllaçaran les nostres vides i impediran que repetim els errors del passat, perquè són més coses les que ens uneixen que les que ens separen.”
L’Entesa ha anat creixent incorporant noves nacions. S’ha vist que és una gran eina de convivència, que ha enfortit a tots els seus membres i que ha llimat les conseqüències de les inevitables topades per interessos polítics o comercials.

Àrquia

Thu, 05 Jul 2007 03:29:00 GMT

Àrquia és la principal nació de l'Entesa Cordial i la més avançada tecnològicament. Hi conviuen desenes sentints, tot i que les sis principals són camarasses, orots, tritònids, minairons, emirs i cètirs.
El tipus de vida és molt semblant a la de principis del segle XX de la Terra. Però les patents dels Cètir fan que en alguns aspectes sigui més avançada i en canvi en altres no. Existeixen telèfons, ràdio, trens de vapor, primitives bateries elèctriques, motors de combustió interna a base de grisú o a vegades alcohol, avions i hidroavions, zèppelins, radars, fotografia en blanc i negre, fonògraf…
En canvi el tren és pràcticament l’únic mitjà de transport terrestre no animal, les armes de foc estan poc evolucionades (si fa no fa com les del segle XVIII), no existeixen cremalleres, ni televisió, ni cinema, ni acer inoxidable, ni llum elèctrica.

Sèsamland

Thu, 05 Jul 2007 03:00:00 GMT

Geografia: Sèsamland, amb una extensió d’uns 300.000 km2 és un relativament petit panot de Jovina, dirigit i governat pels tritònids. Forma part de la Entesa Cordial.
Es tracta d’un panot no gaire muntanyós, però sí amb un terreny ondulat amb múltiples valls i racons que formen ací i allà petits estanys i llacs. Tot el panot forma part d’una única conca fluvial que recull les aigües del Gran Alibabah, el riu principal de l’illa. En el seu curs final, el riu discorre per una gran plana prenen un curs altament meandriforme i dispositant el sediment necessari pel conreu del sèsam: conreu principal de l’illa, tal i com indica el seu nom. Totes les Cases Imperials, controlen d’alguna manera la producció del sèsam, ja sigui com a terratinents, com per la possessió dels molins per produir l’oli que se n’extreu o pel control comercial del producte elaborat.

El clima de Sèsamland és de tipus tropical, amb temperatures sempre per sobre els 15ºC, tempestes a les tardes i humitats relatives sempre altes. Condicions que són ideals tant pel desenvolupament del sèsam com per la fisiologia dels tritònids.

Història: El panot de sèsamland ha estat sempre sota els designis d’alguna casa imperial dels tritònids. Es diu que el Gran Tritó va posar a les Terres Suspeses aquest panot per què els seus deixebles el governessin. Sota els designis del Primer Tritònid, el Gran Cabdill, primer de totes les cases, la progènie del qual va ser la precursora de les Cases Imperials, es va establir el què seria el protosistema de govern d’aquest panot. Es tracta d’un sistema bàsicament aristocràtic, on tanmateix, fins i tot els tritònids de les castes més baixes no són mai repudiats ni rebutjats pels de sang més noble, i tothom té el seu paper en l’Ordre Tritònid de les Coses. Aquest sistema de govern en Cases Imperials ha portat sempre a una successió continuada en el poder, de tal manera que mai una casa es pot considerar la dominant un llarg període de temps. Això mateix passa entre els rangs dins una mateixa casa. Al principi de la història de Sèsamland, durant la què més tard es va anomenar l’Època Convulsa, aquestes successions eren més o menys violentes (assassinats, coquestes, etc.) però amb el pas del temps, la “cultura successòria” ha amarat tant en la societat tritònida que ara tot es fa mitjançant pactes, intrigues, arranjaments, diplomàcia, etc. evitant tot tipus de violència i rancúnies.

Les Cases Imperials: Actualment existeixen 4 Cases Imperials provinents de la progènie del Gran Tritó –originàriament n’hi havia hagut cinc, però la Casa Salamandra, va desaparèixer misteriosament dels registres durant l’Època Convulsa–. Les quatre cases actuals són: la Casa Asper, L’Helvètica, la Waltl i la Marmorata. Cada Casa controla de forma independent, en forma d’Estats, un porció de Sesàmland, malgrat existeix un Consell de Cases Imperials co-presidit pels representants de les Cases (Lords), per discutir afers que concerneixin al panot sencer.

En la descripció de cada casa es descriu també alguns trets físics característics de la gent que en forma part. Cal tenir present que es tracta de l’habitant típic de la Casa que serà reconegut com a tal per la resta de sesamencs, tanmateix, els creuaments entre Cases no és rar, i el mestissatge es dóna sovint i és perfectament acceptat, excepte potser pels més tradicionalistes de la casa Helvètica.

La Casa Asper, controla els terrenys més elevats de la zona sud-oest del panot, així com les zones de corrent més fort i per tant dels molins hidràulics que tracten el gra del sèsam per elaborar l’oli i la farina. El trànsit de mercaderies es gestionat eficientment per la Casa des de la capítal, Molinion, situada al costat del llac Rajid.

Els habitants de la Casa Asper són passionals i vigorosos, i gaudeixen més que cap altra sesamenc d’un bon bany en aigües cristal·lines. La seva pell tendeix a ser fosca i pigallada de punts clars, amb una línea ocre des del front fins a la base de l’esquena.

La Casa Helvètica viu per la producció de farina de sèsam. Tot i mantenir la reputació tritònida de bons amfitrions, són els més reservats de l’espècie, i mantenen fortament el sentit de l’honor i de la tradició. Es tracta d’una casa més aviat aïllacionista que manté les mínimes relacions indispensables per donar sortida comercial al seu producte des de la capital de l’Estat, Said. Desconfiats de mena, tendeixen a ser poc diplomàtics, i molts conserven encara els impulsos bel·licistes i conqueridors de l’Època Convulsa, només apaivagats per les relacions comercials gairebé obligades que tenen amb els seus congèneres. La casa cultiva els terrenys a l’est del curs baix del Gran Alibabah, molt més secs que els de la Casa Waltl.

La gent de la Casa Helvètica és la més menuda de l’espècie, de pell clara amb taques fosques. Són gent seriosa i poc donada a l’humor fora del nucli familiar. Tanmateix conserven un fort sentit de l’honor i mai negaran l’ajuda a algú que realment ho necessiti o s’hagi mostrat digne i respectuós amb la Casa.

La Casa Waltl ha fet un gran esforç per la modernització del cultiu de sèsam. A través de la capital veïna de Port Màrmol, cap a la qual ha establert grans rutes de comunicació tant per terra com per riu des de la seva capital – Pleurodeles, ha pogut introduir les noves tecnologies de maquinària de d'Àrquia, esdevenint els seus cultius i varietats de sèsam els més eficients per a la producció d’oli. El territori d’aquesta casa es troba al sector oest de l’illa i aprofita els terrenys del curs baix del Gran Alibabah pel conreu de la preuada llavor.

La seva gent, de pell bruna o negra, és forta i robusta; afable però reservada i molt protectora amb els seus. Tenen una gran curiositat i els atreu la mecànica i les noves tecnologies.

La Casa Marmorata. Controla el territori de menor extensió de l’illa, al sud-est d’aquesta. El seu terreny ondulat i la poca força dels seus cursos fluvials, fa que per una banda, el cultiu sigui poc eficaç, i per l’altra que no disposi de grans molins pel seu processament. Aquestes mateixes condicions, que a priori semblen desastroses pel desenvolupament de la casa, comporten que sigui el territori amb una major capacitat de comunicació amb la resta de territoris (especialment a través del trànsit fluvial tranquil dels seus rius i llacs). Així, la Casa Marmorata s’ha establert com el nexe comercial, no només del panot, sinó com a plataforma de sortida cap a la resta d’illes flotants. La seva Capital, Port Màrmol, és un continu d’anades i vingudes de tots els comerciants de les Terres Suspeses que volen adquirir l’oli i la farina de sèsam que l’illa produeix. És per això que Port Màrmol és la ciutat més cosmopolita i oberta de Sèsamland, i allà on es reuneixen tant el Consell de Cases com les diferents delegacions diplomàtiques de fora l’illa.

La gent de la Casa Marmorata és oberta i integradora, els agrada vestir a l’última moda, sense perdre mai l’estil tritònid amb colors llampants i el característic turbant que, en aquest cas, envolta la cresta verdi-negra dels mascles.

Tritònid

Wed, 04 Jul 2007 04:41:00 GMT

Els tritònids són sentints semianfibis originaris de Sèsamland però que es poden trobar arreu. Tenen una pell molt suau i sense pel de diferents colors en funció de la seva casta. El seu esquelet és molt elàstic el que els permet passar per llocs molt estrets. Són capaços de regenerar els membres perduts. Necessiten hidratar molt la seva pell, sinó se’ls asseca i s’esberla, per aquest motiu acudeixen sovint a uns banys o fins i tot dormen dins una tina d’aigua.
Fan entre 1,3 m. i 1,7 i pesen sobre els 120 kg.
Molts tenen algun poder mental menor.
Tenen una forta pertinència a la seva casta, però d’una manera pacífica i amistosa.
Els de la Casa Asper són passionals i vigorosos, i gaudeixen més que cap altra sesamenc d’un bon bany en aigües cristal·lines. La seva pell tendeix a ser fosca i pigallada de punts clars, amb una línia ocre des del front fins a la base de l’esquena.
La gent de la Casa Helvètica és la més menuda de l’espècie, de pell clara amb taques fosques. Són gent seriosa i poc donada a l’humor fora del nucli familiar. Tanmateix conserven un fort sentit de l’honor i mai negaran l’ajuda a algú que realment ho necessiti o s’hagi mostrat digne i respectuós amb la Casa.
Casa Waltl. La seva gent, de pell bruna o negra, és forta i robusta; afable però reservada i molt protectora amb els seus. Tenen una gran curiositat i els atreu la mecànica i les noves tecnologies.
La gent de la Casa Marmorata és oberta i integradora, els agrada vestir a l’última moda, sense perdre mai l’estil tritònid amb colors llampants i el característic turbant que, en aquest cas, envolta la cresta verd-i-negra dels mascles.

Grisú

Wed, 04 Jul 2007 02:55:00 GMT

Gas que s’utilitza en motors de combustió interna, sobretot en avions i hidroavions. El grisú s’inflama amb facilitat. S’obté de les mines de carbó i a partir de la fermentació de matèria orgànica. Els que treballen fent grisú s’anomenen grisuadors, una feina força desagradable i perillosa.. Els nans de sutge són, pràcticament, els únics sentints capaços de fer aquesta feina.

Sentint

Wed, 04 Jul 2007 02:55:00 GMT

Ésser intel·ligent i amb autoconsciència.

Nan de sutge

Wed, 04 Jul 2007 02:17:00 GMT

Els nans de sutge són originaris de la llunyana surada de Fost. Són éssers primitius i no gaire intel·ligents, fan entre 80 i 100 cm d’alçada.

Posseeixen la capacitat innata d’atraure la brutícia, ningú sap com acaben sempre embrutint-se d’allò més, encara que sigui en el lloc més polit. Una habilitat que no sembla tenir cap utilitat, però ells n’estan molt orgullosos, tant que molts cops posen nom a les taques més vistoses i hi mantenen converses. Quan es burxen les seves llargues barbes són capaços de treure-hi les deixalles més inversemblants.

També són coneguts per practicar la màgia espiritual, van carregats d’amulets que contenen esperits, cadascun capaç de fer un conjur. Molts posen en dubte que siguin esperits reals, ja que els pretesos efectes dels seus conjurs sempre es poden confondre amb casualitats. Normalment treballen en les feines més mal considerades socialment: miner, escombriaire, grisuador, carboner, etc.

Cètir

Wed, 04 Jul 2007 02:16:00 GMT

Els cètir són humanoides tant intel·ligents com elitistes. Es consideren la cúspide de la piràmide i miren els altres sentints, en el millor dels casos, amb prepotència i quasi sempre amb menyspreu.

Fan entre 1,60 m. i 1,80 m. Tenen el coll molt gruixut per poder sostenir el seu cap, amb un cervell molt desenvolupat. A part dels òrgans reproductors, no hi ha pràcticament diferència física entre els dos sexes.

No els agrada la ciències aplicades que consideren de segona categoria i es dediquen a la ciència pura, la matemàtica. Han elaborat el Klammer, una complicadíssima teoria sobre el funcionament de l’univers, que no entén ningú a part d’ells. No els interessa acumular riqueses, ni els objectes de valor en si mateixos. La seva roba, les seves cases i en general la seva forma de vida estan pensats per cumplir el doble objectiu de proporcionar-los comoditat i a remarcar la seva exclusivitat. Només es rebaixen a buscar una aplicació pràctica al Klammer, i a explicar-la amb més senzillesa per mantenir la seva font d’ingressos, les patents. Com que aquestes caduquen, de tant en tant n’han de treure de noves. Evidentment ells no s’encarreguen de desenvolupar-la, només de cobrar-ne els drets d’autor. Sempre hi ha algun minairó amb prou inventiva per treure’n profit. D’aquesta manera han arribat bona part dels avenços tecnològics de la societat, com el telèfon, la ràdio, les bateries, els motors de grisú.

Una altra aplicació del Klammer és la seva espectacular capacitat de predicció. Són capaços donar les probabilitats que es produeixi qualsevol esdeveniment només a partir de l’observació. Com més allunyades en el temps són les prediccions menys acurades es tornen. Els cètir l’utilitzen molt en la seva vida diària donant-los petits avantatges on demostrar la seva superioritat. Molta gent creu que parlen un idioma propi. En realitat entre ells parlen utilitzant molts conceptes matemàtics, el que els fa incomprensibles a la majoria de gent. Només algú amb bons coneixements de matemàtica els pot seguir.

Ocata

Wed, 04 Jul 2007 02:15:00 GMT

La capital de d'Àrquia és una enorme ciutat cosmopolita on hi viuen aproximadament 8 milions de sentints, dels quals un terç són camarasses. Es troba a llindar del seu panot i el travessa un gran riu navegable l’Acrel.

Alguns llocs d’interès:

Universitat de Làvida- Coneguda per la seva famosa biblioteca amb milers de volums i un sistema automatitzat de consulta gràcies a un enginyós índex a vapor.

Barri de Rado- A la desembocadura de l’Acrel hi ha el pitjor barri de la ciutat. Es troba sempre immers en la boira que crea el riu en caure al buit. Les industries de vapor donen a la boira el to lleugerament sutjós que ha fet famós el barri.

Barri d’Elba- Ocupant bona part dels turons bessons es troba el barri més selecte de la ciutat que des de la seva posició privilegiada sembla dominar. Disposen de un port privat al peu dels turons preparat per rebre qualsevol volant. Així com un cos de seguretat privat.

Jardins d’Àmnio- El pulmó de la ciutat és una gran extensió enjardinada que ocupa les dues vessants de l’Acrel i l’illa fluvial d’Àmnio. Uns preciosos ponts penjants connecten les tres àrees. Alguns diuen que Àmnio també és el cor de la ciutat i que segons com bateja marca l’humor dels valorians.

Palau Comtal- Al cim dels dos turons bessons hi ha els dos palaus del màxim dirigent de la nació, el Comte Caser descendent directe del fundador de la ciutat. Un dels dos palaus li serveix com a residència mentre l’altre és la seu del govern. Estan connectats per una plataforma que fa les funcions de pont i aeroport on sol veure-s’hi amarrat el Gran Siró, el zèppelin del comte.

Alguns esdeveniments importants:

La regata d’Emmins- A les rodalies es troba el suburbi d’Emmins on se celebren una cursa d’embarcacions a rem. La passada edició va comptar amb 25 participants sent els guanyadors l’escola de matemàtiques de la universitat. Es tracta d’un esdeveniment per totes les classes socials on les dones riques organitzen uns bufets lluint enormes barrets. Hi ha una fira amb tota mena d’atraccions.

El dia de la carbassa- Es diu que el dia dels esperits els morts tornen per cobrar-se els deutes. Així que per enganyar-los els valorians es disfressen i surten al carrer a fer gresca i xerinola. A les cases deixen carbasses amb una cara dibuixada i vestits amb la roba de cada dia, així els esperits se’ls cruspeixen pensant-se que són els sentints que busquen.

Minairó

Wed, 04 Jul 2007 01:47:00 GMT

Els minairon són petites criatures imprevisibles, independents però gregàries. Les seves faccions canvien segons les circumstàncies i el seu humor (petits ulls, enormes boques, gran nas, boques diminutes, etc.), però ho fan de tal forma que sempre mantenen una essència que els fa reconeixibles, si més no pels seus coneguts. D’entre 0,75 m. i 1,15 m. i sobre els 45 kg.
Quan es tracta de fòtils, enginys i aparells tenen una enorme capacitat de treball i una gran inventiva. Les seves feines sempre ronden aquesta capacitat.
Molts tenen algun poder mental menor.

Emir

Wed, 04 Jul 2007 01:46:00 GMT

Els emirs són hominids originaris del Gran Califat. Són alts i forts, molt religiosos i poc amants de la tecnologia, molts tenen alguna noció de fetilleria elemental. Solen ser agressius i orgullosos. Fan entre 1,70 m. i 2,30 m.
La seva església, igual que el seu govern, no té un poder central i cada predicador és autònom. Saben que la seva religió i la seva forma de vida és la correcta i proven d’inculcar-la arreu construint fastuosos centres de culte allà on poden i provant de convertir a tot ésser sentint.

Jug

Wed, 04 Jul 2007 01:44:00 GMT

Els jud són homínids amb molt poca grassa corporal i per tant molt prims i fibrosos. Més que per la seva força són coneguts per la seva resistència. Solen treballar en feines que impliquin molt d’exercici físic, com estibadors, camàlics, guardaespatlles, obrers, etc.
No destaquen per la seva intel·ligència. Molts tenen algun poder mentals que els permet incrementar alguna capacitat física.

Orot

Wed, 04 Jul 2007 01:41:00 GMT

Els orots són mamífers que semblen grans boles de pèl de forma ovoide amb extremitats curtes i gruixudes. Tenen unes orelles petites i punxegudes a la part de dalt del cap. No tenen coll i per mirar enrera han de girar pràcticament tot el cos. Tenen una cua petita i gruixuda. El seus pelatges tenen colors forts excepte al pit i la panxa que són de colors molt clars. La combinació més habitual és blau i blanc, però també són comuns el verd, vermell i el gris fort pel pelatge i el blau cel, el groc clar i el gris clar per la part de davant.
Tenen urpes que estan dissenyades per excavar i grimpar. Fan entre 2 m. i 2,5 m. i la mitjana està en 2,20 m. pels mascles i 2,30 m. per les femelles.
Són sentints molt tranquils, pausats, pacients, seriosos i curiosos, tot i que poc observadors. És difícil fer-los enfadar, entristir-los o fer-los riure, però quan ho fan són tan efusius que encomanen a tothom del voltant.
El seu cos pot generar lleugina que acumulen als seus estómacs, el que els permet disminuir considerablement el seu pes i córrer a velocitats considerables (un espectacle tant impressionant com rar) o caure suaument.
Tenen una forta empatia amb la natura. Per la quantitat de pèl que els cobreix el cos no els cal roba i molts no en porten.
Es poden dividir clarament en tres tipus. Alguns orots en diferents moments de la seva vida passen pels tres caràcters, però bona part d’ells en conserva un tota la vida.
Civilitzats: Són orots que han oblidat una mica la seva empatia amb la natura per viure enmig de les comoditats que ofereix la civilització. Normalment són nobles o tenen professions poc exigents tant en horari com físicament, com funcionari, tenint cura d’un parc, bibliotecari, botiguer, etc. Solen vestir amb alguna peça de roba per “mostrar” la seva civilització com una armilla, uns pantalons o una bufanda.
Salvatges: Són orots que han estimulat la seva empatia amb la natura i viuen entre les arrels d’un arbre gran o en algun cau fet d’esbarzers. De tant en tant van a la ciutat per visitar parents, comprar alguna cosa o tan sols per contemplar el que per ells és una bogeria de ciment. Se’ls reconeix per què porten barrets fets de bambú, canya o branquillons on és probable que algun ocell hi hagi niat.
Aventurers: Són orots que estimulats per la seva curiositat es tornen exploradors i aventurers. Són molt apreciats als volants per la seva capacitat per grimpar, per no fer-se mal en caure i per la seva empatia amb la natura.

Lleugina

Wed, 04 Jul 2007 01:39:00 GMT

Gas més lleuger que l’aire o que l’heli. Alguns éssers són capaços de generar-lo.